Marcel Cranc desperta una militància entre el seu públic que un no pot entendre fins que no escolta les seves cançons i veu al cantautor mallorquí en directe. I parlem per experiència, perquè després d’haver estat presents (càmeres en mà) al concert que va oferir l’abril de 2010 a l’Heliogàbal de Barcelona, el del Marcel es va convertir en un dels concerts privats més especials per a part de l’equip. Perquè ho conjuga tot: unes lletres sinceres que parlen obertament d’amor i desamor sense caure en el tòpics habituals; unes melodies delicades que en directe cobren nova vida amb nous arranjaments; i una candidesa que enamora. I és quan un ja ha escoltat alguns dels discos de Marcel Cranc (el darrer, “Imagina”) i surt d’un dels seus concerts, que passa a formar part d’aquesta militància que, amb tanta raó, adora el cantautor mallorquí.
