No direm el que diu tothom, allò que, els Manos de Topo o els odies o els adores. No ho direm perquè no creiem que sigui cert, perquè a nosaltres sempre ens ha semblat un grup de cançons pop rodones i d’una apassionant profunditat lírica. I són un grup de gent normal, com qualsevol altre. En comptes de tocar damunt de l’escenari del Centre de Teatre de Vilanova i la Geltrú, vam optar per fer-ho a les butaques, entre el públic –llavors invisible. I van donar tota una llicó d’intensitat emocional i sonora. Van portar un contrabaix i la veu del Miguel Ángel ens va captivar una vegada més. I ens van seguir agradant, potser una mica més.
