Actitud, actitud, i actitud. I, bé, intensitat contagiosa, i energia inacabable. Aquests són els adjectius que millor defineixen el duo A-lix, i els adjectius que estan més presents en el seu pas pels “Concerts Privats” i en els seus bolos clandestins. Vam conèixer els A-lix en una actuació a la Festa Major del Poblesec, i no ens podíem creure el que vèiem. Àvies i nens de públic, i algun adolescent enlluernat per la seva veïna, i en Vincent dalt l’escenari, com si actués davant de 1000 persones. Tant se val que la fàbrica de Fabra i Coats en aquell moment estigués deshabitada i en plena construcció, perquè en Vincent (francès) i la Lorena (argentina), barcelonins d’adopció, endollen els seus pedals de distorsió, premen el “play” a la seva caixa de ritmes i comencen a disparar melodies electro des de les seves dues guitarres. Ara, per fi, comencen a girar per tot el món, i estan gravant amb condicions. Després, actitud, actitud i actitud. Música que revitalitzaria un mort.
