Els contrastos sempre són especials. Quan conflueixen mons diferents, èpoques distants, quan les coses es treuen (una mica) de context. El contrast de La Brigada tocant en un casal d’avis de Vilanova, però, no ho va ser tant. Perquè les cançons del grup liderat per Pere Agramunt són atemporals, especialment les del seu segon disc, “Les paraules justes”, al qual van fer un repàs rodejats d’amics i d’alguns avis del Casal que es van apuntar a la iniciativa. Tant fa si les escolten al 1960 com al 2010, la seva aposta per les melodies de pop clàssic, sovint tenyides de vents i profunditat instrumental, sempre funciona. Pop atemporal que, això sí, va ser enregistrat per algun iPhone, i no precisament pel públic més jove del concert…
