Per l’Anna Roig, la vida és teatre. Si més no, té sempre un punt teatral. Ella ho plasma a la seva música, que sempre vesteix amb una expressivitat única, amb històries que ben bé podrien prendre vida damunt d’un escenari amb actors i escenografia i llum i diàlegs. Per a l’Anna Roig, aquest petit pas pels “Concerts Privats” va servir per entretenir la canalla, per berenar, per cantar a la cuina mentre cadascú feia coses diferents. Per fer una mica de teatre, per riure i somriure, per fer riure i somriure. Un privilegi com els petits plaers de la vida.
