"El abismo de uno mismo" i "Fe en el acné"
"El fong i el llengardaix" i "Un comino"
"El camí" i "A contrapèl"
"Pirotecnia barata" i "Todo es tan jodidamente relativo"
"Cada día más" i "El bulto"
Un concert de Joan Colomo mai no és previsible. I encara menys si el concert consisteix que en Joan vingui únicament amb la seva guitarra (de 100 anys, comprada als Estats Units) i la seva pedalera de “loops” fins a un jardí de Nou Barris després de tres dies d’intensa activitat. El resultat? Un concert imprevisible, evidentment. Cançons del seu recent i fantàstic “Producto Interior Bruto Vol. 1”, avançaments en exclusiva del segon volum (“Producto Interior Bruto Vol. 2”), acudits marca de la casa, participació del públic, molts riures, un pastís de formatge deliciós i la certesa que Joan Colomo és un dels valors més ferms del nostre producte interior brut. Pel record, la versió col·lectiva final de “És l’hora dels adéus”. Geni i figura.
